dimarts 11 d’octubre de 2011

LA CASA DE ROSES

El projecte de rehabilitació d'aquesta casa va consistir en una adeqüació dels interiors, una nova façana, i la substitució de la coberta inclinada original per unes de planes formant part de terrassa.


Les instal.lacions interiors també van ser renovades completament adaptant-se a la nova distribució.


L'execució de l'obra va ser força complicada degut a la situació de la casa en el casc antic de Roses on els carrers són majoritàriament peatonals i l'accés s'ha de fer amb vehicles petits.


Una de les complicacions més grans va ser la col.locació de les bigues principals d'acer que aguantarien la coberta. Es va fer mitjançant un camió petit amb pluma i posteriorment la col.locació definitiva amb mitjans manuals.




















Pel que respecta a les cobertes, que són totes elles planes invertides amb acabat de rajola, es va utilitzar un aïllament tèrmic format per dues capes de 3,5 cm de poliestirè expandit.
A continuació podem veure un abans-després de la façana a carrer:
 
ABANS                                                          DESPRÉS

Pel que respeta a l'interior de la casa, es va aprofitar el fet que totes les parets originals fossin de pedra per deixar algun testimoni del tipus de construcció. La paret que dóna a les escales sempre és de pedra vista. 
Escala del 1er al 2on pis
Escala de Planta baixa al 1er pis

La resta de parets de la casa són enguixades i pintades.
L'estructura de la primera planta i de la segona es va mantenir. Consistia en forjats de bigues de fusta, i es van reforçar amb uns connectors tirafons amb rosca lima de 150x15mm i una capa de compressió superior de 5 cm.

Com a distribució resultant tenim en planta baixa cuina-menjador, en planta primera sala d'estar, en planta segona dues habitacions i bany, i a la coberta terrassa.
Cuina-menjador en planta baixa
 Com es pot veure els colors bàsics pels que s'ha optat en tota la casa són els blaus per les portes (corredisses totes) i bigues, blancs per les parets i pissarra pel paviment.

Cuina-menjador en planta baixa
Escala d'accés a la segona planta
Sala d'estar 1era planta


Sala d'estar primera planta
Escala de cargol accés terrassa














dimecres 12 de gener de 2011

CASA A L'ARMENTERA



La voluntat dels promotors era la construcció d’un habitatge unifamiliar que es desenvolupés essencialment en planta baixa tot i que té com a complement un petit estudi en primera planta.














Això va determinar una disposició en planta que fa que la edificació s’expandeixi per la parcel.la ocupant-ne una bona part. Per tal que els espais resultants tinguin una utilitat i no quedin com a residuals es va disposar la casa de tal manera que cada espai interior tingués una resposta a l’exterior.

Un altre element que determina bastant el projecte és la creació de porxos que permeten fer d’enllaç entre interior i exterior.
Les grans obertures a sud i les petites a nord evoquen a un tipus de construcció tradicional i que en aquest territori és perfectament vigent.
Els materials són també els tradicionals de la zona, fent ús de l’arrebossat i pintat i de la teula àrab.

dimecres 22 de desembre de 2010

HABITATGE UNIFAMILIAR ALS OLIVARS DE PAU

Aquest encàrrec ens va arribar quan treballavem en David Pous i jo com a societat d'arquitectes. Era un treball peculiar perquè la primera feina que s'havia de fer era enderrocar part de l'estructura que ja s'havia construït i que incomplia les normes urbanístiques. Així doncs la casa passava de tenir planta baixa i dues plantes pis a planta baixa i un pis.
El fet de "retallar" la casa implicava que s'havia de redissenyar tot el projecte perquè canviava tota la distribució interior, i ademés es va aprofitar per canviar radicalment la imatge de la casa que l'arquitecte precedent havia concebut.

-La primera cosa que es va fer va ser projectar de nou les cobertes tenint en compte les restriccions urbanístiques, cosa que va comportar una nova lectura del projecte ja que ara les proporcions eren més horitzontals que verticals.

-Paral.lelament es va incidir en accentuar la rotunditat de la pròpia estructura que ens vam trobar, ja que consideravem que ella sola ja tenia un gran valor espaial.

-Finalment es va abordar el tema del programa, i és així que, on abans hi havia part del garatge i cuarto d'instal.lacions en planta baixa, apareixen dues habitacions amb els seus respectius banys, connectades mitjançant una nova escala que codueix a la planta pis.



dijous 4 de març de 2010

LES ESCALES

Les escales en arquitectura són una peça essencial, potser la més important. Quan en un edifici hi ha més d'una planta, la situació de l'escala determina la distribució.
En ocasions l'escala és purament un lloc funcional de pas, però penso que en un bon projecte ha de ser protagonista.
A continuació presento diferents tipologies d'escala que he anat utilitzant al llarg de les obres. A mi m'agrada especialment dissenyar escales metàl.liques perquè en cada projecte hi ha un repte per aconseguir funcionalitat-formalitat.

LES ESCALES D'OBRA

L'escala de pedra amb barana de fusta, exemple d'edifici antic.




L'escala preexistent amb barana de ferro.





L'escala recta sense barana...........








L'escala compensada amb barana de ferro.









L'escala de tram recte amb barana de ferro







L'escala recta amb llum de disseny (amb Jordi Vayreda)











L'escala recta en espai exterior


LES ESCALES METÀL.LIQUES









La primera escala que vaig dissenyar, per pujar a un altell










L'escala suspesa



L'escala-escultura, i com es pot arribar a complicar...........















L'escala suspesa 2

dimarts 2 de febrer de 2010

CASA UNIFAMILIAR A FORTIÀ

La proposta que es presenta està condicionada a la construcció d’un conjunt de 6 cases unifamiliars, de les quals 4 són essencialment iguals, i les dues dels extrems varien la seva forma però mantenint l’esperit d’unitat del projecte.
S’ha procurat que les façanes siguin el ‘motor’ de la proposta en el sentit que són aquestes que tant des d’un punt de vista individual com de conjunt funcionin a la perfecció adaptant-se a les excepcions. D’aquesta manera s’aconsegueix una imatge unitària tant des del carrer com des dels patis posteriors. Per fer això es recorre al joc de buits i plens, entrants i sortints, que amb les ombres i matisos de color creen una imatge contínua entre les diferents unitats.
A través dels materials que s’utilitzen, es procura que el cromatisme de l’habitatge estigui en conjunció a l'entorn on ens trobem, què és una zona consolidada de la població.
Quant a la distribució interior en l’habitatge es distingeix clarament entre zona de dia i zona de nit. La zona de dia està en planta baixa, i en ella s’hi troben el menjador-sala d’estar, la cuina, i el garatge. El garatge i el rebedor serveixen de filtre del carrer, i el menjador-sala d’estar s’aboca al pati posterior. En la zona de nit es disposen 2 habitacions i un estudi. L’habitació principal disposa de lavabo individual, i l’altra habitació i l’estudi comparteix un bany complet.
Una de les peculiaritats de l'interior va ser mostrar en tot moment la paret de pedra veïna que deixa un petit pati de parcel.la. A través de les àmplies obertures es vol donar una imatge de continuïtat interior-exterior.
Pel que fa a la cuina, tot i ser petita està estructurada al voltant d'una illa on hi ha la part de rentat i cocció. Al seu voltant hi ha els armaris i els electrodomèstics.



divendres 29 de gener de 2010

REFORMA I AMPLIACIÓ D'HABITATGE A COLERA

Aquest projecte me'l van encarregar en Pep i la Marina.
Ja abans de comprar una caseta al centre de Colera es van posar en contacte amb mi perquè mirés quines possibilitats hi hauria per a reformar-la. La primera idea va ser tirar-la tota a terra i començar de nou, però vam veure que la casa estava assentada sobre la roca de la muntanya i que hi havia alguns elements a conservar com la roca que aflorava en planta baixa. Així doncs van decidir fer un projecte de reforma i ampliació.





A partir d'aleshores, hi va haver un constant de trobades i correus per tal d'arribar a un punt en què estessim satisfets ells com a usuaris i jo com a arquitecte.
Quan el projecte va estar enllestit van esntrar en contacte amb el reconegut interiorista Jordi Vayreda que va fer-se càrrec de tot el disseny d'acabats i mobiliari, i ademés va fer altres diverses aportacions que van millorar el producte final.



La parcel.la té la peculiaritat d'estar situada entre dos carrers que tenen un diferencial de cota d'uns 6,9 m. Això com veurem va determinar la distribució.
L'habitatge existent tenia una única entrada pel C/Labrun que és el situat a una cota inferior.
En el projecte el que es planteja és un canvi de distribució i una ampliació en una planta més des del C/ de l'Església.
Com que l'habitatge té cinc nivells, es va preveure també una entrada des del C/ de l'Església.
En aquest nivell arribarem a un rebedor situat en el quart nivell, des d'on es pot pujar a l'estudi-terrassa o baixar fins a la zona de dia. Així doncs les escales seran l'eix vertebrador del projecte ja que mitjançant elles podrem fer el recorregut següent:
Entrant des del C/Labrun arribem a la zona de garatge-rebedor des d'on s'agafa una escala d'un tram per pujar fins al segon nivell. En el segon nivell hi ha la zona de nit, amb una habitació, un estudi i dos banys. Per pujar als nivells superiors s'agafa una escala de dos trams situada a la façana del C/ de l'Església. Al tercer nivell hi ha la zona de dia, i mitjançant cinc graons arribem al quart nivell que coincideix amb l'entrada-rebedor del carrer superior. Des d'aquesta entrada i agafant una escala d'un tram accedim a l'estudi-terrassa del cinquè i últim nivell.




Hi ha un altre element destacat del projecte que és el pati central. En l'habitatge actual ja existeix, però en la reforma s'amplia; i tot i que no arriba a les mides d'un pati de llums, és un element molt útil per a donar llum i ventilar les diverses estances.

divendres 18 de desembre de 2009

PLAÇA JOSEP CASERO DE FIGUERES


La urbanització de la plaça Josep Casero va ser un encàrrec que ens va fer l'Ajuntament de Figueres i que inicialment incloïa dues places més. Els terrenys on s'havien de fer aquestes tres places s'emplacen dins el pla parcial del C/Mandri de Figueres, i corresponen a les cessions de zona verda.
El projecte el vaig redactar junt a David Pous, i la direcció d'obra la vaig fer junt als serveis tècnics de l'Ajuntament.

Es tracta d’una plaça de barri, destinada a l’estada i el repòs.
Degut a al pendent del terreny, aquesta plaça, es configura en quatre nivells horitzontals aterrassats mitjançant murs de contenció de formigó armat que són el tret formal més característic d’aquesta plaça.
Els diferents nivells es connecten entre sí ja sigui a través d’un seguit d’escales en un dels seus laterals longitudinals, ja sigui a través de l’entrega a peu pla d’aquestes terrasses amb la vorera a la banda de carrer.
La vorera és d’amplada variable per a insinuar els fluxes d’accés als diferents nivells.
Cada nivell té vocació de recrear el seu propi ambient cosa que s’aconsegueix a través de l’arbrat, les jardineres i ‘parterres’, la il.luminació i el diferent ús de paviments que van des dels durs com el panot i el formigó colorejat, fins el sauló i parterres vegetals, tot passant pel cautxú de la zona de jocs infantils.