ALLOTJAMENT DE TEMPORERS A ULLÀ

Aquest estiu s'ha posat en funcionament l'edifici per a allotjament de treballadors temporers que ha construït la Cooperativa Costa Brava d'Ullà.
Aquest tipus d'edificis estan proliferant força els darrers anys, degut sobretot a la línia de subvencions per a empreses del sector fruiter que vulguin contractar treballadors temporers per a la recollida de la fruita.
Moltes vegades s'utilitzen instal.lacions existents properes als llocs de recollida que es reformen per a acollir el nou ús. És el cas d'aquest projecte que explico a continuació.
La Coperativa Costa Brava té les seves instal.lacions a Ullà (Baix Empordà), on hi arriva la fruita, es classifica, s'emmagatzema i es prepara per a la seva comercialització.
Dins els complex de naus industrials em van encarregar que estudiés la possibilitat d'aprofitar la gran alçada d'una d'elles per fer una planta amb tot el programa d'allotjament.
Com que l'edifici ho permetia es va plantejar una estructura metàl.lica per a construir un forjat intermig. La tipologia del nou forjat és metàl.lic mixte amb xapa col.laborant, i d'aquesta manera es redueix considerablement el cantell, que és de 11 cm. La planta baixa havia de continuar amb l'ús de magatzem que tenia fins aleshores, i això va fer que s'hagés d'ignifugar tota la part inferior del forjat nou.
Com es pot veure a la foto les instal.lacions de sanejament es van passar vistes per sota, i es van haver de col.locar "collarins" ignífugs per evitar la propagació de foc.
Com que tota l'estructura era flexible pel fet de ser metàl.lica, i com que la construcció havia de ser ràpida, es va optar per fer les distribucions interiors amb "pladur". No hi va haver la intervenció de cap guixaire a l'obra, i totes les instal.lacions es van passar amagades per dins els envans.
La col.locació amb rastrells i placa de cartró-guix (pladur) porta molts avantatges com podrien ser la planeitat, la netedat, la rapidesa o l'aïllament tèrmic i acústic.
Pel que fa a l'estalvi energètic es van disposar 8 plaques solars per al subministre d'aigua calenta sanitària. El funcionament d'aquestes plaques és molt senzill i efectiu. Des dels captadors (plaques solars) s'escalfa amb l'acció del sol un líquid de circuit tancat que va a parar a un intercanviador. Aquest intercanviador és el que posa en contacte l'escalfor del tubs que transporten el líquid amb l'aigua sanitària, i aquesta un cop calenta passa a un acumulador que bé la distribueix directament perquè està prou calenta, o bé l'acaba d'escalfar fins a la temperatura desitjada.
I aquí el resultat final de la reforma, que com a concepte vaig intentar que fos com un paral.lepíped (allotjament de temporers) inserit dins un contenidor (magatzem existent).

LA REHABILITACIÓ DE CAN FORT

La rehabilitació de la casa anomenada Can Fort situada a Sant Esteve de Guialbes (Pla de lEstany) ha estat un dels meus últims treballs. La dedicació ha estat molt gran perquè es tracta d'una casa de la meva propietat i de la qual conec molts detalls sobre la seva història.

La familia Fort està documentada des del segle XIII i ja sabem que vivien a Sant Esteve de Guialbes, però pel que fa a la casa ens hem de basar en les inscripcions de les llindes de pedra. La més antiga és del segle XVI, després n'hi ha del segle XVII i XVIII.
L'actuació s'ha centrat en una part de la planta principal de la casa i en l'entrada.
Com sol passar en les cases que han estat deshabitades durant temps, la degradació afectava principalment als teulats, les façanes, les obertures i les instal.lacions.
Aquí podem veure per exemple el cas de la façana est:En totes les façanes l'actuació que s'ha fet ha estat molt subtil. S'ha fugit de voler l'aspecte de casa recent feta, i s'ha optat per "reparar" les zones malmeses. Entenc que els grans repicats i rejuntats esborren la pàtina històrica dels edificis.
A les cobertes s'ha procurat en tot moment conservar els cairats de fusta originals. S'han tret les teules seleccionant les bones, s'ha sanejat, després s'ha fet una capa de compressió, s'ha col.locat aïllament, i finalment s'han posat teules canals noves i teules cobertes de les originals.

En els interiors hi ha hagut una actualització de totes les instal.lacions, i un treball important de neteja i pintura.
Com a mostra d'això podeu veure els següents exemples d'una habitació i de la sala on es pot comprovar que amb una acurada elecció de colors i d'il.luminació es poden aconseguir resultats sorprenents.

Antigament la cuina era l'espai on més vida es feia. Allà hi havia la llar de foc i al seu voltant s'hi reunia tota la familia sentats en els ascons per tal de minimitzar el fred de l'hivern. La zona de cuinar també estava ben aprop del foc perquè s'utilitzava el carbó i perquè s'aprofitava la xemeneia pels fums. La resta de la cuina era una gran sala on s'hi menjava o es feinejava.
Junt a la cuina i amb accés des d'ella, en la banda de migdia, es troba el bastarral, que és una gran terrassa coberta on s'assecava el blat de moro, la roba i el que convingués.
Per tal d'actualitzar l'ús de la cuina s'ha distribuït interiorment en tres zones: una de cuina propiament dit, una de menjador, i una altra que ja existia de llar de foc.

El bastarral original tenia una coberta inclinada a dues aigües amb estructura de cairats de fusta i entrebigat de canya. Com que la canya estava totalment podria es va optar per canviar-la però respectant l'aspecte original. És així que malgrat la intervenció important que es va fer, no se n'ha perdut l'essència.

A la foto es pot veure com s'han conservat també les cordes i pals que servien per assecar tot tipus de menjar.
El banc d'obra que podem veure ens fa pensar que també devia ser un espai on s'hi passaven moltes hores, be xerrant, treballant o tan sols mirant el paisatge.
En aquest mateix bastarral hi ha un accés a la comuna, que és un cos afegit a la casa, cosa que fa pensar que seria una comoditat incorporada posteriorment.
Segurament aquesta comuna és la que es va utilitzar fins ben entrat el segle XX quan es va instal.lar un lavabo a l'interior de la casa.
Com és de suposar aquest lavabo estava obsolet, i s'han hagut de disposar nous banys aprofitant espais de vegades molt justos.
Aquest és el lavabo de l'habitació principal on en un petit requartet es va poder inquibir una dutza un wc i un rentamants, i tot això amb dos accessos.

Com a conclusió puc dir que moltes vegades en cases com aquesta potser és més senzill optar per el gran enderroc i la gran rehabilitació amb materials actuals, però penso que això resta "ànima" a les cases, apart de representar un cost econòmic superior. De tota manera està clar que en ocasions no queda més remei que optar per una solució radical si l'edifici està mig enrunat.
La intervencio "subtil" crec que és més adient en casos com aquest on l'estructura principal de la casa es trobava en bona salut.